05 /09/2019

Pont flotant prepara nou espectacle per a la tardor 

La companyia valenciana està immersa en el seu nou projecte, que aborda diferents aspectes de la diversitat funcional i s’estrenarà a València al mes d’octubre i al Festival de Otoño de Madrid poques setmanes després.

La llavor d’aquest espectacle naix al laboratori escènic Otras InCapacidades en coproducció amb la Comunidad de Madrid i el Festival de Otoño i amb la col·laboració de Teatros del Canal, Teatro Real Coliseo Carlos III (El Escorial, Madrid) i Centre Ocupacional TOLA (Silla, València).

La idea d’aquest laboratori escènic naix de la  necessitat de la interacció personal i escènica de persones amb capacitats i coneixements molt diversos (des de ballarins, intèrprets o artistes fins a persones no relacionades directament amb les arts escèniques), partint de la concepció que l’art és motor de reflexió i de canvi de l’entorn social i que la investigació i la creació escènica poden ser també espais comuns d’aprenentatge i de desenvolupament personal i artístic.

Durant aquesta fase es va aprofundir tant en el marc teòric com en el experiencial i en el formal, amb la col·laboració d’ Ana Erdozain i Alba González -ballarines i coreògrafes especialitzades en Dansa Inclusiva-, de Fermín Jiménez -artista plàstic- i de Pedro Aznar -intèrpret i compositor-, tots ells amb llarga trajectòria de partenariat en anteriors treballs de la companyia.

Com ja van poder comprovar en anteriors produccions, com és El fill que vull tindre o Les 7 diferències, la interacció personal i escènica d’un grup de persones amb coneixements i capacitats molt diverses genera un material escènic valuós i revelador.

RECERCA ESCÈNICA

Seguint la seua línia de treball relacional vinculat amb la comunitat, Pont Flotant proposa un procés de recerca escènica en el qual s’aborden diferents aspectes de la diversitat funcional.

L’objectiu és reflexionar conjuntament sobre el concepte de capacitat, sobre allò o aquell que  ens incapacita i sobre les diferències que ens uneixen o ens separen a causa d’ aquestes incapacitats.

En els processos de creació de la companyia sempre s’ha partit de les pròpies vivències, tractant de construir un camí d’allò particular a allò universal, buscant en allò íntim i anecdòtic l’empatia amb el públic general, fent que eixa implicació personal es trasllade a l’espectador.

Paral·lelament, la companyia ha desenvolupat una investigació pràctica personal (basada en l’intercanvi d’experiències amb col·lectius i entitats especialitzades en diversitat funcional) i teòrica al voltant de la diversitat funcional, amb la col·laboració de l’expert Juan Carlos Morcillo, psicòleg i pedagog especialitzat en diversitat funcional, cofundador d’Escuela de Pensamiento Libre i membre de la Red de Consultoría de Plena Inclusión España. Des del punt de vista científic i filosòfic es parteix de les aportacions de Mario Toboso sobre el capacitisme i el model social vs. el model mèdic; les reflexions d’Ignacio Calderón sobre el determinisme social i la creació de realitats, i les consideracions al voltant dels drets humans bàsics de la pensadora estatunidenca Marthe Nussbaum, entre d’altres.

La fase del Laboratori va concloure amb una Mostra Escènica que va permetre definir unes línies de treball, algunes ja desenvolupades en anteriors espectacles de la companyia, com és la recepció activa i la implicació dels espectadors en la creació del discurs, i d’altres noves pròpies de les possibilitats escèniques fruit de la mescla de diferents llenguatges utilitzats per persones amb diversitat funcional.

L’ACAMPADA LLIURE COM A METÀFORA

Una línia narrativa senzilla: un grup de persones amb capacitats físiques i intel·lectuals molt diverses arriba a un suposat paratge natural per a compartir un cap de setmana d’acampada.

Com afectarà aquest entorn natural a les seues capacitats? Seran capaços de superar o d’assumir les seues pròpies incapacitats? I les dels altres? Seran capaços de conviure amb total naturalitat? Seran capaços de despertar la seua capacitat d’adaptació, de llegir el món segons els llenguatges dels altres?

I els espectadors? Sentiran, potser, el desig de formar part d’aquest grup de campistes? Fins on poden arribar les capacitats humanes? Tindran totes les capacitats òptimes?

 

Pont Flotant aposta per un projecte que parteix d’una experiència personal i creativa i que vol posar en valor la creació escènica contemporània com a motor de reflexió i relació amb l’entramat social en tota la seua diversitat.

El PONT FLOTANT estrena “El fill que vull tindre”

03 /02/2016 Estreno de “El fill que vull tindre” de el Pont flotantEl Pont Flotant vuelven con “El fill que vull tindre”, su nuevo montaje producido en colaboración con Las Naves y que nace de un taller intergeneracional en el que han estado trabajando los últimos...

Empresa associada a:

Amb el suport de:

Pin It on Pinterest

Share This